Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) de l ‘I.E.S. “Juan de Garay” de València.

"La igualtat de gènere és un principi constitucional que estipula que homes i dones són iguals davant la llei", el que significa que totes les persones, sense distinció alguna tenim els mateixos drets i deures davant l'Estat i la societat en el seu conjunt. Però sabem bé que no n'hi ha prou decretar la igualtat en la llei si en la realitat no és un fet.

Perquè la igualtat siga una realitat, s'ha de traduir en oportunitats reals i efectives per anar a l'escola, accedir a una feina, a serveis de salut i seguretat social; competir per llocs o càrrecs de representació popular; gaudir de llibertats per triar parella, conformar una família i participar en els assumptes de les nostres comunitats, organitzacions i partits polítics.

El reconeixement de la igualtat de gènere ha estat una conquesta històrica de les dones. Fa 250 anys plantejar-se la igualtat de dret era un fet inconcebible ja que es considerava que les dones eren naturalment diferents i inferiors als homes.

Però la lluita no ha acabat perquè les diferents bretxes de gènere que es produeixen en les societats, encara que es redueixen, segueixen existint.

És per això que proposem com a lectura per aquest mes de març "Jane Eyre" de Charlotte Brönte. Aquesta novel·la sol considerar-se un dels primers textos literaris feministes del món. No es pot afirmar rotundament que Jane Eyre de veritat fos una feminista, però posseïa certes qualitats, que van caracteritzar més tard, ja a finals del segle XIX, a les activistes de drets de la dona. Era impacient però objectiva, franca i ferotgement independent. Rebutjava els fastuosos regals amb els quals la intentava omplir el seu xicot i ella volia seguir treballant d'institutriu després del casament per ser econòmicament independent. A més, expressava obertament les seves conviccions que eren bastant radicals per aquell temps.

Esperem gaudiu en família d'aquesta lectura, que sens dubte no us deixarà indiferent.

Per la seva banda, durant març realitzarem, en col·laboració amb el Departament de Valencià una exposició sobre els carrers de la ciutat de València que porten nom de dona. Amb això volem visibilitzar les dones que nomenen les nostres vies i veure com fins i tot a l'hora de triar quines dones nomenen carrers hi ha una clara diferència entre homes i dones.

Us convidem a tots a participar en aquesta experiència.

Gràcies per la vostra atenció, col·laboració i participació activa. Una salutació.

L’Executiva

   Asociación de Madres y Padres de Alumnos 
(AMPA) de l ‘I.E.S. “Juan de Garay” de Valencia.

“La igualdad de género es un principio constitucional que estipula que hombres y mujeres son iguales ante la ley”, lo que significa que todas las personas, sin distingo alguno tenemos los mismos derechos y deberes frente al Estado y la sociedad en su conjunto. Pero sabemos bien que no basta decretar la igualdad en la ley si en la realidad no es un hecho.

Para que la igualdad  sea una realidad, se debe traducir en oportunidades reales y efectivas para ir a la escuela, acceder a un trabajo, a servicios de salud y seguridad social; competir por puestos o cargos de representación popular; gozar de libertades para elegir pareja, conformar una familia y participar en los asuntos de nuestras comunidades, organizaciones y partidos políticos.

El reconocimiento de la igualdad de género  ha sido una conquista histórica de las mujeres. Hace 250 años plantearse la igualdad de derecho era un hecho inconcebible ya que se consideraba que las mujeres eran naturalmente diferentes e inferiores a los hombres.

Pero la lucha no ha acabado porque las diferentes brechas de género que se producen en las sociedades, aunque se reducen, siguen existiendo.

Es por ello que proponemos como lectura para este mes de marzo “Jane Eyre” de Charlotte Brönte. Esta novela suele considerarse uno de los primeros textos literarios feministas del mundo. No se puede afirmar rotundamente que Jane Eyre de verdad fuera una feminista, pero poseía ciertas cualidades, que caracterizaron más tarde, ya a finales del siglo XIX, a  las activistas de derechos de la mujer. Era impaciente pero objetiva, franca y ferozmente independiente. Rechazaba los fastuosos regalos con los que la intentaba colmar su novio y ella quería seguir trabajando de institutriz después de la boda para ser económicamente independiente. Además, expresaba abiertamente sus convicciones que eran bastante radicales para aquel tiempo.

Esperamos disfrutéis en familia de esta lectura, que sin duda no os dejará indiferente.

Por su parte, durante marzo realizaremos, en colaboración con el Departamento de Valenciano una exposición sobre las calles de la ciudad de Valencia que llevan nombre de mujer. Con ello queremos visibilizar las mujeres que nombran nuestras vías y ver cómo incluso a la hora de elegir qué mujeres nombran calles hay una clara diferencia entre hombres y mujeres.

Os invitamos a todos a participar en esta experiencia.

Gracias por vuestra atención, colaboración y participación activa. Un  saludo.